Alguna cosa més sobre la intensitat

Aquesta setmana explicava a un amic la poca quantitat de jardins que estic treballant a la recerca de la intensitat i el diferent potencial que tenen cadascun d’ells. Els anomenava un a un i quan vaig acabar la mini-llista, el meu amic em va dir: “I casa teva?” i vaig haver de dir que no.

Quin dolor! Encara no he sigut capaç de trepitjar a fons el pedal de la intensitat a casa meva. M’ha sigut molt difícil ser objectiva amb mi mateixa i els que m’estimo. He estat massa prudent amb la meva família, i només ara m’adono que en realitat també he de conduir les meves terres cap a la intensitat perquè els meus, lluny de necessitar la calma per a adaptar-se a l’entorn, necessiten la intensitat per a crear allò que desitgen.

Crear aquest paisatge intens amb ells i per a ells, aquest serà ara un nou repte, però abans caldrà alliberar les terres de tot allò que els fa nosa. Aquesta és una bona manera de començar un treball de salut, amb una bona neteja.

(No us decebi això que dic de casa meva, tot i no ser a la llista d’espais que ja estic treballant per a ser intens, sí que n’és. Però molt menys que no podria. I això és real, és dolorós, i manté viu!)

Anuncis

La intensitat com a fonament

Treballar un espai viu per tal que els seus usuaris vibrin: així és com creo intensitat.

Hi ha intensitat en una tempesta d’estiu, en un delta ple d’aus, en les roques del desert, en el brogit d’una torrentera, en la placidesa de la neu, en la immensitat del buid…

Que algú la pugui trobar en el seu entorn immediat, aquest és un veritable luxe, un luxe que l’ompla de força i de joia, un luxe que tinc la sort d’estar creant per a alguns.

I és que per a mi, la intensitat és el fonament que suporta la vida que realment desitgem, aquella que ens mou, ens ompla i ens apassiona.

Viure en un espai intens és tenir la possibilitat de viure cada moment amb força i implicació, allunyar-se del tèrbol esbos de vida que dibuixa la rutina per a penetrar les vibrants terres de la passió.

Allí, no hi ha instant que s’assembli i els obstacles són usats per a reforçar el nostre objectiu.

El sistema Geocrom

Molts estudis s’han fet sobre l’efecte del color en la psique humana, uns quants menys sobre la influència que hi té la geometria i molt poquets sobre la combinació de geometria i color.

El sistema Geocrom se centra en 77 arquetips que resulten majoritàriament de la combinatòria de polígons regulars i colors. Ha sigut testat en molts i molts casos i ha demostrat amb escreix la seva vàlua.

S’aplica tant a les persones com a l’espai que ocupen i a mí m’apassiona. Fa temps que hi treballo: n’he completat la formació, n’he fet de terapeuta, n’he donat una conferència i fins i tot n’he proposar un curs de formació per a l’ús quotidià. Perquè ja sabeu, he acabat separant-me de la figura del terapeuta per a cenyir-me a observar, sentir amb plenitud i regalar poder.

Les essències florals & co.

Ara ja molts hi confien i les essències florals (de Bach i d’altres) són actualment al botiquí de moltes famílies que experimentant-les han sentit com els ajudaven a viure els reptes que la Vida els havia proposat.

Jo fa molt que hi treballo i en dec haver tocat prop de 200 al llarg d’aquest temps (tot i que ara amb poc més d’un centenar sembla que en tinc prou per a resoldre les situacions en què intervinc). I amb el temps m’he decantat per una experimentació més lliure i viscuda de cada essència o combinació d’essències.

Testo el què fa falta en cada cas, sense fixar-me en el significat de cada essència, i quan ja he donat amb la combinació idònia per a l’ocasió passo a l’acció: les administro.

He renunciat a fer grans interpretacions d’allò que la persona, la planta, el jardí que hi ha davant meu estan visquent perquè amb el temps m’he adonat que això sovint distreu l’individu de sentir què està passant realment en ell. Qui no té ganes de saber sovint s’aferra a una frase que li és còmoda i així resumeix, esbiaixadament, el contingut d’una llarga explicació, quan de fet la clau de sí mateix la té ell dins seu i tan sols la implicació i el valor li permetran agafar-la.

És important deixar que les essències restableixin l’equilibri interior, les connexions neuronals, el fluxe hormonal de cada ésser, i amb aquesta força renovada viure plenament cada repte, sentir que cada instant pot ser l’últim i implicar-s’hi intesament. Així és com aprèn el nadó i així és com continua sent natural l’aprenentatge adult.

La sanació

Deixar que les coses arribin naturalment al seu estat propi de salut, això és sanar.

Per a fer-ho cal obrir-se a conèixer el present, fer-se conscient de tot allò que l’ocupa i de tota l’emocionalitat que conté. I aleshores, acceptar-ho tot: deixar d’organitzar, de dirigir, de retindre i de negar per començar simplement a permetre, perquè quan ja res sosté el mal, aquest es dissol.

Sanar d’aquesta manera requereix passió, passió per la Vida i per la seva infinita capacitat de millora. Aìxò és tot.