Laurent “lo”

He conegut Laurent “lo”, un artista enamorat del bambú, de les seves característiques plàstiques, estètiques, mecàniques i sensorials.

Us el recomano, com a persona tranquil·la, àvida per compartir i per crear. I us en recomano les obres, emocionen.

Anuncis

El Parc de la Ciutadella

D’espai de control i repressió d’una pobació a espai de recuperació emocional i física, educació i expressió de la mateixa gent; la història d’aquest parc no pot ser més instructiva.

Deixant de banda el seu passat opressor i les batalles polítiques en les que es va veure immers el Parc durant les seves remodelacions, hem arribat actualment al punt en què se’l visita per a descansar, prendre el sol, escoltar ocellets, llegir, jugar, tocar un instrument, assistir a una audició, visitar museus, manifestar l’opinió d’un col·lectiu… La Ciutadella s’ha convertit en l’espai de llibertat que els barris que l’envolten necessiten.

Montserrat

Muntanya sagrada, refugi d’ermitans, Montserrat s’ha convertit darrerament en la meva llar. Una llar pura, forta i neta que eixampla l’ànima dels que hi connecten, ja sigui per a viure-hi o per a visitar-la. Ja ho diu el riure que neix a les cares dels monjos tibetans que la visiten… Se senten com a casa!

I és que Montserrat té una energia molt semblant a la que es respira a la llar del Dalai Lama. Per a sentir-la pot visitar-se’n el monestir, però allí tan sols aquells que sàpiguen aïllar-se de les distraccions turístiques podran connectar amb l’essència de la muntanya. Per sort aquesta serra té molts altres racons, més o menys transitats, més o menys aparents, que es descobriran passejant.

Jo, per la immensa connexió que tinc amb els boscos, os recomanaria les canals més centrals, on la vegetació ha sobreviscut incendis i masses, i l’energia del conjunt arbori es manté pura, vertical i neta sobre un sòl que, prim, es conserva ric, generós i vital. A mi, aquesta és l’experiència de Montserrat que més m’agrada i enriqueix: caminar entre aquests arbres, deixar que la vista travessi horitzons i horitzons de troncs, i aleshores obrir-me al conjunt, eixamplar els tentacles energètics, reforçar les connexions invisibles i passar a ser una petita part d’aquell conjunt, una peça minúscula d’aquell arbrat, aquella canal, aquella serra. I aleshores la muntanya em nodreix, m’ompla de goig, em parla…

Si en teniu ganes, passegeu per Montserrat. La muntanya està oberta a tots, a aquells que com jo gaudeixen fonent-se en un conjunt, i també a aquells que s’alimenten dels petits detalls, de l’abraçada d’un arbre especial, de la connexió amb una immensa roca, de la visió d’un espectacle imponent.

És important que dediqueu un moment a veure, a escoltar, a sentir. Obriu-vos a descobrir, a esbrinar qui sou, què us mou, què us enamora. I quan ho sapigueu, podeu venir a gaudir sempre aquí, perquè Montserrat té tot allò que fa falta per a enriquir  l’ànima d’aquell que es coneix prou per a voler veure’s cada dia d’una forma nova, diferent i alegra.

Stefano Mancuso

Molt bon comunicador, científic i investigador del món vegetal, Stefano mancuso es per a mi, una persona gran per la feina de divulgació de la inteligència vegetal que du a terme des de fa poc.

Stefano Mancuso no és lúnic però sí un dels que més audiència ha obtingut fins ara divulgant i demostrant que els vegetals són éssers sensibles, comunicatius i inteligents. Vet aquí el descobriment. La gràcia, evidentment és haber-ho sabut explicar en el llenguatge que la societat actual està preparada per a entendre. I la mostra, aquí, a la Contra de la Vanguardia d’avui.

La seva vivència no és la meva però sí que resulta complementària i enriquidora. Us en recomano la lectura i si us vé de gust, la visualització del vídel següent (en anglès). En trobareu d’altres penjats a la xarxa, aquest és potser el que més m’agrada, sobretot a partir del minut 4.


Gaudiu del seu entusiasme pel món vegetal!

La meva passió: els grans exemplars

Perquè reconec i honoro aquells que m’han fet sentir bé i em duen directament a la simplicitat, la innocència i l’admiració per la Vida, inauguro ara aquesta secció,  minuts després de l’eclipse total de lluna, minuts abans del solstici d’hivern.

Hi apareixerà progressivament la ressenya d’aquells que es troben en el nostre entorn i tenen la capacitat de despertar l’ésser lliure, ric i entusiasta de la Vida que tots portem a dins. Es tractarà d’arbres secular, jardins antics, parcs naturals i altres manifestacions de la cooperació Home-Natura que exerceixen una influència notablement positiva en el seu entorn.

Els meus millors desitjos a tots vosaltres en aquest solstici,

Mireia